FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Manera de presentar-se algú o alguna cosa als nostres ulls. panorama(fig.), aspecte bo o dolent d'un afer. Quin panorama presenta la borsa? tirat. Un jove ben plantat, amb tirat de militar. prestància(Alc.), aspecte de persona o cosa important. aparença(->) aire. Un aire senyorívol, [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. gelat gèlid geliu glacial, molt fred. glaçador. Fa un aire glaçador. fredorós. Va ser un Nadal fredorós i gris. fredós, que tira a fred. Un vespre de tardor fredós. fresc, un xic fred. Una matinada fresca i plujosa. rigorós(dia, any, temps). Ha fet un hivern molt rigorós, enguany. cru [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de neu i vent. terbolina, temps revolt i tempestuós. llevantada, mal temps portat pel vent de llevant. Fer mal temps: Rufejar. Febrejar. Marcejar. Abrilejar(a l'estiu). 3 En música: Aire, temps accelerat o lent amb què hom executa una obra musical. Indicació del temps, en un escrit, etc.: Data [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(assecar-sepron.) aponentar-se, les plantes, per l'acció del vent de ponent. apergaminar-sela pell, per l'acció del vent, per l'edat, etc. escaldar-se, assecar-se, les plantes, per efecte de la calor excessiva. esventar-se, ressecar-se per l'acció de l'aire. El jardí està tot esventat. 3 aprimar-se [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
espècie d'àngel de la guarda. follet gnom. Hom suposava que vivia en l'interior de la terra i era guardià de les mines. elf(de la mitologia escandinava) fada silf(f. sílfide), esperit elemental de l'aire. ondina, esperit elemental de l'aigua. valquíria, espècie de deessa de la mitologia [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. bufador, forat per on passa l'aire acanalat. bavorell, íd. botanao boïga, forat fet a la roba per una guspira de foc. bonó, bononerao bunera, forat per on es buida un safareig, etc. eixidiu, íd. sobreeixidor, forat per on surt l'excés de líquid d'un recipient. espiell, forat a la porta, per a poder [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Acció d'entrar. entrament ingrés(Cp. Reingrés) alta(en l'exèrcit, en una associació, en un hospital, etc.) introducció. La introducció de l'aire en els pulmons. El complement és sempre una cosa. emboc. En el mateix moment de l'emboc de la processó pel carrer de la Princesa... Segons Alc. es [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
que agita la terra, l'aigua, l'aire. Lluitar contra els elements. virtut. Aquest medicament ha perdut tota la virtut, perquè s'ha esbravat. ímpetu, força amb què es mou un ésser viu. 2 Força moral. fortalesa(->) fortitud fermesa 3 Vigor natural d'una persona o d'un animal. braó, força [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
agitada, etc.) remuguejar(com de dues persones que parlen remugant) rondinaro rondinejar. Els pins rondinaven suaument a l'hora de la marinada. ruflar, fer un soroll semblant al de l'aire quan surt violentament pel nas, especialment quan està mig tapat. xerricar, com les rodes no greixades d'un [...]
